divendres, 23 març de 2012

La Bella Princesa



Recentment, a la revista National Geographic, ha sortir publicat un article sobre diverses descobertes que havien fet sobre aquest (gairebé) desconegut quadre de Leonardo. Transcrit literalment el que hi posa a la fotografia:

1-Dibujo con profusión de detalles: los trazos son de un artista zurdo.

2-Retrato vinculado a un libro familiar de un protector de Leonardo: Los orificios coinciden con los de la encuadernación del libro del siglo XV. Las marcas de cuchillo indican que la página fue separada del libro.

3-Antigüedad verificada: Datación por carbono del pergamino, 1450-1650. El peinado de la modelo data de la década de 1490.


També sortia la imatge que relacionava diversos llavis amb el d'aquesta obra, com ara el de la Gioconda, Ginebra de Bend,..


La germana de la Gioconda.

Doncs si, al Museu del Prado han trobat una Mona Lisa gairebé idèntica a "l'original" realitzada per Leonardo Da Vinci. Se sap que aquesta còpia va ser realitzada per un dels seus alumnes. Aquí teniu la fotografia original envers a la trobada recentment.




http://www.cadena3.com/contenido/2012/02/01/91694.asp 

L'Últim Sopar, més enllà del quadre

Segons molts llibres, webs i articles periodístics, un dels quadres més famosos de Leonardo Da Vinci, amaga (o deixa entreveure) algunes qüestions que la religió catòlica ha volgut amagar als fidels. Resumint: infidelitats, pecats sense redimença, rancúnia expressada en públic,... coses que qualsevol "pecador" hauria d'amagar, o simplement evitar. Així doncs, perquè Leonardo les va pintar? Bé que, sent artista, podia intentar expressar alguns dels sentiments més desagradables de la gent en forma de quadre però...perquè expresar-ho amb una de les coses sagrades que controlaven (i controlen) la societat?
Anem a veure algunes imatges amb contradiccions per part de l'Esglèsia i la societat.


1- DA  VINCI  I  PLATÓ 

Un descobriment molt recén sobre aquest quadre diu que Leonardo es va pintar a ell mateix al costat del filòsof Plató (dreta del quadre), més que res per la seva assemblança física en ells dos. Aixó donaria més pes a les teories sobre L'Últim Sopar, ja que els filòsofs eren considerats "heretges" gràcies al seu do de descriure la veritat. Efecte òptic o realitat?



2- UN  PUNYAL?

L'últim estudi realitzat de les accions que fan els personatges a aquest quadre revela l'existència de que un dels deixebles, Pere, el pare de l'Esglèsia Catòlica, porta un punyal a una mà, mentre a l'altra fa un gest  de violència al coll d'un altre dels deixebles. A més, intenta ocultar l'arma radere l'esquena de Judes, mentre Andreu fa un gest amb les mans de sorpresa, com de dir que allò no va amb ell.







 3- EL  DEIXEBLE  JOAN

Potser el que tothom o moltes persones han sentit a dir. Joan no té cara d'home, més aviat...de dona? Com pot ser si a la Bíblia no hi diu res d'una dona, a l'Últim Sopar? Podria ser Maria? O un efecte òptic? Estudis realitzats sobre el quadre li han revelat l'identitat: Maria Magdalena. Moltes teories i moltes hores de probes, d'idees i d'incongruències ho demostren. Així, aquesta teoria dóna pes a la segona esmentada (Pere intentant tallar el coll a Maria Magdalena): fora pecadors i heretges de l'Esglèsia catòlica, una dona no pot estar al costat del "líder". 
A més, si treiem la figura de Maria Magdalena mitjançant processos informàtics i la col·loquem a l'altre costat de la figura de Jesús, podrem veure que concorden perfectament. Casualitat?






A més, hi ha un fragment del bloc Expediente Oculto que m'agradaria transcriure:

"Sabido es que para Dan Brown (el escritor del best seller El Código Da Vinci), y otros escritores dedicados al misterio de Leonardo, el cuadro de La Última Cena es una obra que reivindicaba la figura de María Magdalena, mujer que el Vaticano le dio el título de prostituta pero que otros afirman, fue en verdad la mujer de Cristo y uno de sus más confiables y luchadores apóstoles. El cuadro, desde el punto de vista de Brown, mostraba a una María Magdalena reemplazando la figura que debía pertenecerle a Juan, el menor. E incluso, la falta de un cáliz sobre la mesa, sugería que Magdalena era el cáliz en sí, es decir, la portadora del hijo de Cristo, o la portadora de la Sangre Real.

Muchos desestiman esta teoría pues suponen que Juan, debido a su juventud, era siempre retratado con facciones femeninas, pues eran mujeres las modelos que servían a los pintores para esos retratos, además, indican, si María Magdalena fuera en verdad la figura que se halla al lado de Cristo, ¿en dónde está Juan?, ¿Acaso Leonardo no le dio importancia a este apóstol?"



Aca, que cadascú reflexioni sobre què ens mostra l'Esglèsia en realitat. Si voleu saber més sobre Maria Magdalena, teniu un apartat dedicat a ella a "Extres"